los amigos son inportantes

Los amigos son importantes. Trato de explicarle a mis hijos que “un buen amigo” es aquel que te ayuda a crecer, a ser grande, entendiendo por “grande” más persona,MEJOR….

Tener un amigo cuesta un riñón. Hay quien “afeita bombillas” yo colecciono amigos y si no tengo más es…porque no se dejan.

Para tener amigos hay que tener ganas. Queda lejos el mero compromiso, la simple formalidad, el compañerismo y la empatía. Ser amigos es más y cuesta un riñón (¿ya lo dije?)

Las calles del Mundo están llenas de frases hechas, tales como “este es mi amigo” “somos amigos”. Pero no es cierto. Bien es verdad que son formas de hablar, universalmente admitidas, que quieren significar cierta afinidad o simpatía. La vida nos aproxima y nosotros nos relacionamos.

Pero ser amigos es más… ¡y no digo qué cuesta! 

50 palabras con h

                                                50 palabras  

havà

havanera 

haver-hi 

fesol 

hàbil 

habilitat 

hola 

fer 

parlar 

germà 

germanastre 

germandat 

habitual 

humà 

humiliar 

llar 

casolana 

morro

hermafrodita 

fins a hisenda 

destral afalac 

habitació 

habitant 

llanda 

història 

hàbit 

habitar                                En gramàtica tradicional, una paraula és cada un dels segments limitats per delimitadors en la cadena parlada o escrita, que pot aparéixer en altres posicions, i que està dotat d'una funció. Lingüísticament, el concepte de paraula és molt més problemàtic del que la definició anterior suggerix. Determinar què constituïx fonèticament o morfosintàcticament una paraula és un problema obert, així per exemple junt amb els morfemes lligats i les paraules lèxiques hi ha els clíticos l'estatus de paraula dels quals és discutit. En la cadena parlada ordinàriament no hi ha pauses i la segmentació de paraules depén de factors prosòdics difícils de precisar. La branca de la lingüística que estudia la composició i estructura interna de les paraules és la morfologia. * Lexicologia * Lexicografia * Holofrase * Lingüística * Morfema * Morfologia * Nom * Substantiu * Llenguatge * Llista de paraules llargues"

ferida 

ferir 

hereu 

hepatitis 

hemorràgia 

habilitar

holandés 

historieta 

històric  

hipnotitzar

ACENTS DE ACENTUACIO´

                           ACENTS DE ACENTUASIO


El terme accent pot referir-se als articles següents: * Accent ortogràfic, un signe d'escriptura que es posa sobre les lletres. * Accent diacrític, la titla utilitzada en paraules per a diferenciar distints significats, ja siga article o pronom. * Accent tonal, és el relleu que se li dóna a una síl·laba en una paraula per mitjà d'una elevació en el to de la veu. * Accent prosòdic, l'articulació de la veu per a destacar una síl·laba respecte a les altres i les variables. * Accent (mètrica) , un recurs rítmic utilitzat en poesia. * Accent (música) , generalment es tracta d'un signe que indica que una nota ha de ser interpretada amb major intensitat. Encara que hi ha altres tipus d'accents musicals. [editar]



Has de saber que l'ortografia és la tasca de realitzar una correcta escriptura. Requerix l'atenció i l'atenció en la lectura i en l'escriptura, i a vegades l'ús del diccionari. En este blog hem d'aprendre les normes bàsiques de l'ortografia. Finalment, perquè comences a aprofundir des del principi en les normes ortogràfiques, et propose un vídeo en què es marquen les normes d'accentuació. Espere queEL DRISFUTE xD                   

 

formas de aprender

A= Área.
n= nº de lados.                                        
l= longitud de uno de los lados.
a= apotema.

Entonces:     A=  n·l·a/2                 Por la longitud se pueden clasificar en:

TRIÁNGULO EQUILÁTEROS: sus tres lados tiene la misma longitud y los ángulos de sus vértices miden lo mismo (60º).

TRIÁNGULO ISÓSCELES: tienen dos ángulos y dos lados iguales.


TRIÁNGULO ESCALENO: todos sus ángulos y todos sus lados son diferentes.

 POR LA MEDIDA DE SUS ÁNGULOS:

Los Poligonos

En geometria, un polígon és una figura plana composta per una seqüència finita de segments rectes consecutius no alineats. Estos segments són cridats costats, i els punts en què s'intercepten es criden vèrtexs. L'interior del polígon és cridat a vegades el seu cos. La paraula polígon procedix del grec antic (polýgonon) , de (polí) 'muchos' i (gassa) 'ángulo'.[1] Encara que hui en dia els polígons usualment són entesos pel nombre dels seus costats. El polígon és cas bidimensional de politopo, figura geomètrica general definida per a qualsevol nombre de dimensions. Al seu torn, un politopo de tres dimensions es denomina poliedre, i de quatre dimensions s'anomena polícoro. Els polígons els costats dels quals no estan en el mateix pla, es denominen polígons bombats. La noció geomètrica elemental ha sigut adaptada de distintes maneres per a servir a propòsits específics. Els matemàtics sovint els interessa només la línia poligonal tancada i els polígons