Fin De Curso
Aitor:En fin de curso vamos a ir a Actio que esta al lado de Aborache y tienes piscina,juego de tirolina,tiro de arco...
Facundo:Bueno como ya estamos de fin de curso estaremos de fiesta pero con este blog nunca se acabara aqui hablamos de cosas de el colegio
Jueves:vamos a ir a Actio!!!!! Bien
Viernes:Iremos de fin de curso al colegio sera la bomba
Semana:dentro de 4 dias terminamos el colegio segiremos escribiendo desde casa!!!!!!!!somos el mejor blog!!!!!!!!!!
SOMOS EL NUMERO 1 (si no lo ves en valenciano comprate una lupa)
RotiaFuck
martes, 19 de junio de 2012
jueves, 31 de mayo de 2012
los amigos son inportantes
Los amigos son importantes. Trato de explicarle a mis hijos que “un buen amigo” es aquel que te ayuda a crecer, a ser grande, entendiendo por “grande” más persona,MEJOR….
Tener un amigo cuesta un riñón. Hay quien “afeita bombillas” yo colecciono amigos y si no tengo más es…porque no se dejan.
Para tener amigos hay que tener ganas. Queda lejos el mero compromiso, la simple formalidad, el compañerismo y la empatía. Ser amigos es más y cuesta un riñón (¿ya lo dije?)
Las calles del Mundo están llenas de frases hechas, tales como “este es mi amigo” “somos amigos”. Pero no es cierto. Bien es verdad que son formas de hablar, universalmente admitidas, que quieren significar cierta afinidad o simpatía. La vida nos aproxima y nosotros nos relacionamos.
Pero ser amigos es más… ¡y no digo qué cuesta!
50 palabras con h
50 palabras
havà
havanera
haver-hi
fesol
hàbil
habilitat
hola
fer
parlar
germanastre
germandat
habitual
humà
humiliar
llar
casolana
morro
hermafrodita
fins a
hisenda
destral afalac
habitació
habitant
llanda
història
hàbit
habitar En gramàtica
tradicional, una paraula és cada un dels segments limitats per
delimitadors en la cadena parlada o escrita, que pot aparéixer en altres
posicions, i que està dotat d'una funció. Lingüísticament, el concepte
de paraula és molt més problemàtic del que la definició anterior
suggerix. Determinar què constituïx fonèticament o morfosintàcticament
una paraula és un problema obert, així per exemple junt amb els morfemes
lligats i les paraules lèxiques hi ha els clíticos l'estatus de paraula
dels quals és discutit. En la cadena parlada ordinàriament no hi ha
pauses i la segmentació de paraules depén de factors prosòdics difícils
de precisar. La branca de la lingüística que estudia la composició i
estructura interna de les paraules és la morfologia. * Lexicologia *
Lexicografia * Holofrase * Lingüística * Morfema * Morfologia * Nom *
Substantiu * Llenguatge * Llista de paraules llargues"
ferida
ferir
hereu
hepatitis
hemorràgia
habilitar
holandés
historieta
històric
hipnotitzar jueves, 24 de mayo de 2012
ACENTS DE ACENTUACIO´
ACENTS DE ACENTUASIO
El terme accent pot referir-se als articles següents: * Accent ortogràfic, un signe d'escriptura que es posa sobre les lletres. * Accent diacrític, la titla utilitzada en paraules per a diferenciar distints significats, ja siga article o pronom. * Accent tonal, és el relleu que se li dóna a una síl·laba en una paraula per mitjà d'una elevació en el to de la veu. * Accent prosòdic, l'articulació de la veu per a destacar una síl·laba respecte a les altres i les variables. * Accent (mètrica) , un recurs rítmic utilitzat en poesia. * Accent (música) , generalment es tracta d'un signe que indica que una nota ha de ser interpretada amb major intensitat. Encara que hi ha altres tipus d'accents musicals. [editar]
Has de saber que l'ortografia és la tasca de realitzar una correcta escriptura. Requerix l'atenció i l'atenció en la lectura i en l'escriptura, i a vegades l'ús del diccionari. En este blog hem d'aprendre les normes bàsiques de l'ortografia. Finalment, perquè comences a aprofundir des del principi en les normes ortogràfiques, et propose un vídeo en què es marquen les normes d'accentuació. Espere queEL DRISFUTE xD
El terme accent pot referir-se als articles següents: * Accent ortogràfic, un signe d'escriptura que es posa sobre les lletres. * Accent diacrític, la titla utilitzada en paraules per a diferenciar distints significats, ja siga article o pronom. * Accent tonal, és el relleu que se li dóna a una síl·laba en una paraula per mitjà d'una elevació en el to de la veu. * Accent prosòdic, l'articulació de la veu per a destacar una síl·laba respecte a les altres i les variables. * Accent (mètrica) , un recurs rítmic utilitzat en poesia. * Accent (música) , generalment es tracta d'un signe que indica que una nota ha de ser interpretada amb major intensitat. Encara que hi ha altres tipus d'accents musicals. [editar]
Has de saber que l'ortografia és la tasca de realitzar una correcta escriptura. Requerix l'atenció i l'atenció en la lectura i en l'escriptura, i a vegades l'ús del diccionari. En este blog hem d'aprendre les normes bàsiques de l'ortografia. Finalment, perquè comences a aprofundir des del principi en les normes ortogràfiques, et propose un vídeo en què es marquen les normes d'accentuació. Espere queEL DRISFUTE xD
jueves, 3 de mayo de 2012
formas de aprender
A= Área.
n= nº de lados.
l= longitud de uno de los lados.
a= apotema.
Entonces: A= n·l·a/2 Por la longitud se pueden clasificar en:
TRIÁNGULO EQUILÁTEROS: sus tres lados tiene la misma longitud y los ángulos de sus vértices miden lo mismo (60º).
TRIÁNGULO ISÓSCELES: tienen dos ángulos y dos lados iguales.
TRIÁNGULO ESCALENO: todos sus ángulos y todos sus lados son diferentes.
POR LA MEDIDA DE SUS ÁNGULOS:
n= nº de lados.
l= longitud de uno de los lados.
a= apotema.
Entonces: A= n·l·a/2 Por la longitud se pueden clasificar en:
TRIÁNGULO EQUILÁTEROS: sus tres lados tiene la misma longitud y los ángulos de sus vértices miden lo mismo (60º).
TRIÁNGULO ISÓSCELES: tienen dos ángulos y dos lados iguales.
TRIÁNGULO ESCALENO: todos sus ángulos y todos sus lados son diferentes.
POR LA MEDIDA DE SUS ÁNGULOS:
Los Poligonos
En geometria,
un polígon és una figura plana composta per una seqüència finita de
segments rectes consecutius no alineats. Estos segments són cridats
costats, i els punts en què s'intercepten es criden vèrtexs. L'interior
del polígon és cridat a vegades el seu cos. La paraula polígon procedix
del grec antic (polýgonon) , de (polí) 'muchos' i
(gassa) 'ángulo'.[1] Encara que hui en dia els polígons usualment són
entesos pel nombre dels seus costats. El polígon és cas bidimensional de
politopo, figura geomètrica general definida per a qualsevol nombre de
dimensions. Al seu torn, un politopo de tres dimensions es denomina
poliedre, i de quatre dimensions s'anomena polícoro. Els polígons els
costats dels quals no estan en el mateix pla, es denominen polígons
bombats. La noció geomètrica elemental ha sigut adaptada de distintes
maneres per a servir a propòsits específics. Els matemàtics sovint els
interessa només la línia poligonal tancada i els polígons
jueves, 19 de abril de 2012
Reglas De Acentuacion
S'accentuen
totes paraules agudes que acaben en vocal, o en n o s soles. * també *
mai * lliçó * segons * a-de-més Les paraules agudes que no acaben en
vocal, o en n o s soles, mai s'accentuen. * virtut * na-cio-nal *
rellotge * a-co-me-ter * Or-le-ans * feliç Mai s'accentuen les paraules
planes que acaben en vocal, o en n o s soles. * mitjans * plana *
reveu-la * mode * subjuny-tu-vo Les paraules planes que acaben en altres
lletres sempre s'accentuen (a estos efectes no es considera la lletra x
representada pels fonemes /k/ + /s/, sinó com a tal, i per tant, les
paraules planes acabades en x porten titla) . * doní * presó *
au-to-mó-vil * bíceps * Gon-zá-lez * i-nú-til * àntrax Tot les paraules
esdrúixoles s'accentuen. * ás-pe-ra * es-drú-jula * ca-tó-li-co *
pro-pó-si-to * éx-ta-sis
Suscribirse a:
Entradas (Atom)